Des d'aquestes pàgines estem a favor d'unes condicions laborals i uns salaris dignes per a les persones que realitzen qualsevol treball. Per tant, també estem d'acord que les administracions vetllin perquè el treball es faci amb garanties, fins i tot si això vol dir inspeccions.
No obstant això, des de fa temps es dóna una cega i insana actuació de la inspecció de Treball al camp: les campanyes de recol·lecció es converteixen en terreny adobat per a la persecució de mètodes il·legals i altres que no ho són; es castiga qualsevol forma de treball que no estigui regulada per contracte: les ajudes i col·laboracions desinteressades o a l'intercanvi de familiars i veïns. No poden treballar, per exemple, joves ni jubilats.
Les inspeccions de Treball, aquesta vegada, han assolit uns nivells coercitius importants i s'han denunciat públicament.
Les administracions han de vetllar perquè no hi hagi frau en el treball i que els treballadors per compte d'altri tinguin la seva relació laboral regulada per un contracte. Però alerta quan es parla de sectors com el primari -l'agricultura- o el ram del comerç al detall, per posar dos exemples. Són dos sectors regulats pel règim de treballadors autònoms.
Ni en un cas ni en l'altre les cobertures o prestacions en cas de malaltia o accident de treball no tenen res a veure amb les del règim general. Estem parlant, a més, d'activitats que exigeixen una gran dedicació de temps i d’esforços que impliquen el patrimoni familiar. No sembla, doncs, que s'hagi de confondre el frau amb la contribució desinteressada, solidària o de pura subsistència. En tot cas, s'han de plantejar mesures que ajudin a fer-ho de forma responsable.
En el cas de l'agricultura, s'hi afegeix l'existència d'usos i de costums arrelats, de gran valor cooperatiu: la col·laboració entre veïns a tornajornas, la participació de tota la família en una activitat productiva. Parlem de tota una cultura. Després la mateixa Administració fa ostentació dels grans valors de la cultura tradicional vinculats a aquests sectors, que constitueixen tot un seguit de signes d'identitat.
També en relació amb l'agricultura, les administracions hauran de començar a entendre el perill que la desaparició d'un sector autòcton i en retrocés com aquest podria representar per a l'equilibri mediambiental i per a la viabilitat del sector agroalimentari, d'importància estratègica. Les escoles de capacitació agrícola tenen la seva utilitat, però la cultura agrària s'ha de viure des de petits.
Tots aquests valors queden clarament perseguits amb actuacions administratives i inspectores com les que hem descrit al començament, d'assetjament a les petites produccions i unes formes de treball de gran valor social. L'Administració ha de distingir i ha d'establir els canals perquè les conductes punibles es puguin sancionar, però també ha de ser sensible i donar suport a les que no ho són.
EQUIP DE REDACCIÓ
Ja tenim gespa !
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
