Carta als nostres diables

Olga Mayans

Sàtira: “Composició poètica que posa al descobert i colpeix, amb l'escarni o amb la burla ridiculitzadora, passions, maneres de viure i comportaments comuns a tota la humanitat, o característics d'una categoria de persones, o d'un sol individu, que contrasten o estan en discordança amb la moral comuna o amb l'ideal ètic de l'escriptor. Com a gènere literari és, segons Quintilia, una innovació de la literatura romana. Cosa que vol dir que no es remunta a models grecs sinó a una tradició autòctona, llatina...”
Extret de Gran Enciclopèdia Catalana Vol. 13

Dia 24 d’agost de 2007. Són les set de la tarda d’un divendres com qualsevol altre, però amb la diferència que ja ha sortit El Martinet. Tot molt bé fins que he arribat a la pàgina 38 i he pensat: “Ja hi ha un altre any les sàtires dels diables”. Benvolguts diables, fa molts anys que no us vinc a veure ni a escoltar, no per res, sinó perquè no m’agrada el foc, però tinc la cura de llegir-vos a casa quan arriba El Martinet.

La veritat és que ho faig amb l’esperança que evolucioneu, que canvieu la vostra dinàmica de fer sàtires, perquè sou molt repetitius. Sempre feu el mateix discurs insultant la gent i el nostre poble, la qual cosa tinc entès que se’n va de la sàtira. Quan acabo de llegir El Martinet, amb una gran pena al cor penso que no, que aquest any tampoc no ha pogut ser: tornen a deixar a tothom malparat, i això, nois, us asseguro que no són sàtires de festa major.

Suposo que pensareu que no sóc la més indicada per ensenyar-vos a fer sàtira, però hauríeu de buscar algú amb una mica de gràcia que us donés un cop de mà.

Tots els veïns i el vostre poble us agrairíem que com a entitat que sou ens tinguéssiu un respecte.

Perdoneu si us he molestat, però és la meva opinió. Igual com vosaltres, jo també hi puc dir la meva.

Espero que hi reflexioneu i l’any que ve us pugui tornar a escriure quatre ratlles per dir-vos: “Gràcies, això són sàtires i aquests són els nostres diables”.