El comiat i la benvinguda als mossens de la parròquia

L’acte litúrgic i eclesiàstic

Al migdia del diumenge 16 de setembre va tenir lloc la celebració del relleu de rectors a Sant Martí Sarroca, amb la substitució de mossèn Magí Gasull, que es jubila, per mossèn Miquel Raventós, que passa a ser el nou rector. La missa va estar concelebrada i presidida pel bisbe de Sant Feliu de Llobregat, monsenyor Agustí Cortés, amb l’assistència del consistori municipal i un munt de feligresos que van omplir l’església a vessar per acompanyar els mossens.

A més de la celebració litúrgica, es va realitzar a l’interior de l’església, un cop acabada la missa concelebrada, l’acte protocol·lari dins del dret canònic de la renúncia de mossèn Magí Gasull de la plaça de rector de la Parròquia de Santa Maria de Sant Martí Sarroca i la  presa de possessió del nou rector mossèn Miquel Raventós, amb les signatures del bisbe Cortés com a autoritat eclesiàstica i el testimoniatge de dos feligresos locals, Montserrat Ametller, de cal Salet, i Josep Sivill, de cal Virulet. El bisbe Cortés va agrair a mossèn Magí els serveis prestats a la parròquia tot desitjant encerts a mossèn Miquel. Josep Sivill, en nom de la comunitat cristiana, va donar la benvinguda al nou rector amb les paraules que reproduïm al marge. Mossèn Miquel també es va dirigir als feligresos per presentar-se personalment. Tots aquests protocols van estar acompanyats de llargs aplaudiments per part de la munió de feligresos assistents.

Mossèn Magí Gasull i Castells deixa el càrrec als 78 anys, després de 41 com a rector de la parròquia de Santa Maria de Sant Martí Sarroca. Va ser el 5 de juny de 1966 quan mossèn Magí va substituir el llavors titular mossèn Joan Guardiola. Mossèn Magí es jubila i a partir d’ara es retirarà a una residència de la gent gran de la Garriga, el seu poble natal, on també viu la seva germana.

Mossèn Miquel Raventós i Surià agafa el seu relleu als 66 anys. Nascut a Sant Pau d’Ordal el 1941 i ordenat prevere a Sant Sadurní d’Anoia el 1968, va exercir de vicari a Sant Sadurní i Caldes de Montbui i de rector a Castellar del Vallès i darrerament a Martorell, d’on era arxiprest. Mossèn Miquel, a part de ser el nou rector de la parròquia de Santa Maria de Sant Martí Sarroca, també en serà de les parròquies de Sant Genís de Torrelles de Foix i de Santa Maria de Foix del Terme, i properament també de la parròquia de Santa Magdalena de Pontons.

Rector i autoritats rebent el bisbe Cortés | L'església, omplerta a vessar per acompanyar els mossens

Moment protocol·lari de signatura del nomenament | El nou rector, mossèn Miquel Raventós

L’acte popular i civil

En acabar el llarg acte religiós, a la plaça de l’Església es va oferir, com a mostra de cortesia al bisbe, acomiadament a mossèn Magí i benvinguda a mossèn Miquel, un acte popular i civil. Es va encetar amb unes paraules de Joan Sivill, en nom dels martinencs, d’agraïment i de comiat a mossèn Magí, que reproduïm al marge. Acte seguit Ramon Carbó va lliurar sengles plaques de record de l’esdeveniment als dos mossens amb el prec que no s’oblidin dels martinencs. A continuació mossèn Magí, vistosament emocionat, va llegir les seves paraules d’acomiadament. Per acabar els protocols, l’alcalde va oficialitzar públicament la salutació al bisbe per la seva presència al municipi, acomiadant-se de mossèn Magí i donant la benvinguda a mossèn Miquel, tot donant unes curioses dades històriques: la Parròquia de Santa Maria, en els seus 800 anys llargs d’història, ha tingut 56 rectors, comptant l’actual mossèn Miquel, i que mossèn Magí, amb els 41 anys exercint de rector a Sant Martí Sarroca, ocupa el tercer lloc en el rànquing de llargada de permanència a la nostra parròquia.

I finalment es va  procedir a una exhibició folklòrica, en honor als homenatjats, amb les entitats locals Petits Diables Aristois, Ball de Panderetes, Ball de Bastons, Gegants de Sant Martí, Agrupació Teatral i Dansaire Castell Sarroca, Coral Sarroca Nova i Petits Cantaires.

Força avançat el migdia, ja eren més de les 3 de la tarda, es va cloure la festa popular amb unes emotives rotllanes per cantar “L’hora dels adéus”. I per als que no tenien pressa, encara es va poder gaudir d’un petit refrigeri. Finalment, clergat i autoritats municipals van cloure la intensa jornada amb un dinar privat.

Benvinguda a mossèn Miquel

La comunitat cristiana de Sant Martí Sarroca donem la nostra benvinguda a mossèn Miquel Raventós en la seva presa de possessió com a nou rector de la parròquia de Santa Maria, de les mans del nostre Sr. bisbe, monsenyor Agustí Cortés, en el dia d’avui.
Sigui per a vostè, mossèn Miquel, i per a tots nosaltres, motiu de satisfacció per seguir endavant en les responsabilitats en què l’Església cristiana d’avui dia li pertoca de dur a terme en el servei que li correspon.
Així com també, durant tants anys, mossèn Magí ha sabut correspondre’ns a nosaltres en el dia a dia.
Que sapiguem ser, amb l’ajuda de Déu, Pare Nostre, i la de vostè, uns bons col·laboradors de la parròquia i de seguir progressant en els serveis de la comunitat per al bé de tots.
Li diem, doncs, molt benvingut, mossèn Miquel, a les seves terres del Penedès i que sigui per molts anys.

Sant Martí Sarroca
16 de setembre del 2007

Comiat a mossèn Magí

En el dia d’avui, des d’aquesta entrada del nostre temple parroquial, volem agrair la seva estada d’aquests 41 anys al nostre benvolgut mossèn Magí entre nosaltres.
Estada que ha sigut per a vostè en tots uns anys de plena dedicació del seu ministeri sacerdotal, dedicant tot el seu temps envers a les famílies de la nostra comunitat.
Dedicació als partits i joves en la preparació de les seves primeres comunions i per les seves confirmacions.
Quants infants batejats i quants escolanets han sabut fer-li costat en les celebracions dels diumenges, festes més destacades de l’any litúrgic i l’acompanyament dels nostres familiars difunts.
La seva voluntat que cada celebració fos com més participada millor. La formació dels petits cantaires, les seves excursions en el poc temps lliure que li quedava, acompanyant les persones grans amb tota la seva voluntat.
Li donem les gràcies per tots els seus serveis, que han sigut molts i molts, i que segur que quan arribarem a casa nostra pensarem en aquells moments o paraules que vàrem tenir a l’església o a fora al carrer.
Com diuen els seus germans i familiars, anem a Sarroca, i des de Sarroca l’acomiadem amb tot l’afecte.

Sant Martí Sarroca
16 de setembre de 2007

Adéu-siau de mossèn Magí

Era el diumenge dia 5 de juny del 1966 –diumenge de la Santíssima Trinitat–. Mossèn Joan Guardiola, fins aquell dia rector d’aquesta parròquia, invitava tots els martinencs a la recepció del nou rector, mossèn Magí Gasull Llobregat. Avui aquesta parròquia ha estat convertida en catedral i seu episcopal del nostre Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. De llavors ençà “només” han transcorregut 41 anys i quatre mesos, aproximadament. Alguns recordaran encara aquella memorable i important efemèride, almenys per a mi.

Ara ja m’ha arribat l’hora d’entonar “És l’hora dels adéus”… Però abans voldria donar-vos les gràcies a tots els qui des del començament m’acollíreu sense prejudicis, lleialment, i amb actitud sincerament cristiana. Altrament, què hauria fet jo, pobre de mi? Gràcies, moltes gràcies!

Durant aquesta pila d’anys he fet el que he sabut i el que m’heu deixat fer. Feu-ne vosaltres el balanç: Quina alegria, però, si el que reteniu de mi en el futur ho associeu a una sola cosa: l’amor a Jesucrist i el desig que vosaltres el coneguéssiu, el seguíssiu i l’estiméssiu. Treballar per aplegar la comunitat de deixebles de Jesús ha estat el meu intent com a encarregat d’aquesta feligresia; ja no dic com a pastor, perquè l’únic Pastor veritable només és Jesús.

Ara la parròquia de Santa Maria de Sant Martí Sarroca comença una nova etapa. Se us demanava de ser corresponsables, de consolidar les realitats existents ni que siguin poques. I la principal, que sigui la unió entre tots. Allò de: “Tothom coneixerà que som del Crist… si ens estimem com a germans” (i que sovint cantem a les celebracions) cal que sigui una realitat evident i que la puguin constatar i experimentar els qui d’entre nosaltres ho ignorem.

No us limiteu reduint-vos a ser adeptes o “fans” de tal o tal mossèn, ni partidaris d’aquest grup o d’aquell altre. La comunitat de Jesús ha de restar unida, no dividida si Jesús hi està al mig. Mossèn Miquel, molt estimat per mi i a qui considero més valorat que jo, no us deixarà a l’estacada, per bé que té confiades altres responsabilitats com són les parròquies de Torrelles, Pontons i la del Terme de Foix. Haureu de tenir comprensió.Tinc la certesa que li fareu costat fins i tot més que a mi, ja que la tasca que li espera és més ampla.

Que el punt d’encontre entre vosaltres i Crist sigui sobretot l’eucaristia dominical o festiva amb el mossèn o sense (si alguna vegada no és possible). Permeteu-me que insisteixi: l’eucaristia celebrada amb mossèn o sense hauria d’ésser el moment fort i intens de la comunitat cristiana martinenca on acullim el gran do de Déu que és el seu propi Fill que se’ns dóna com a aliment a través de la seva Paraula i el Pa consagrat, aliment de vida eterna, naturalment.

Agraeixo molt l’ajuda que la parròquia ha rebut de tots els ajuntaments, fins i tot des de l’època del franquisme (per entendre’ns) en què es va deixar part de l’edifici de la casa de la vila per a serveis religiosos. Em refereixo naturalment a la capella de la Immaclada i especialment agraeixo a l’autoritat local del moment les gestions ja en marxa en vistes a una àmplia restauració del nostre temple parroquial romànic i casa rectoral amb la important col·laboració de la Generalitat.
Demano, però, als qui hagui pogut faltar en alguna cosa, sobretot els qui hagin rebut algun mal exemple de part meva, i també els qui es poguessin sentir ferits o molestats a causa de la meva coneguda “tossudesa”, ja sigui de paraula o per escrit; però sempre endut per complir amb el deure pastoral de corregir. No cal dir que també perdono de tot cor els germans que m’hagin rebutjat i que deuen ser molt poquets. Sento no haver-los caigut més simpàtic. Pregaré per ells com espero que ells ho facin per mi si són creients.

Me’n vaig a viure la resta dels meus dies a la Garriga –el meu poble natal– en una residència de gent gran, molt depenent d’aquella parròquia, i podré exercir algun servei religiós, en la mesura que ho pugui. Residència molt propera de casa de ma germana, on podré compartir la seva companyia juntament amb d’altres germans i familiars. No cal que us desplaceu per venir-me a visitar. Sentiria molt que degut a les meves febleses i dolències no us pogués atendre degudament. Al cap i la fi aquest “Adéu-siau” (com diu la coneguda cançó popular) no és un adéu per sempre sinó per un instant, i també: “Fins a reveure’ns si a Déu plau”. Perquè com a creients sabem que algun dia no gaire llunyà ens retrobarem tots a la casa del Pare, d’aquest “Pare Nostre que esteu en el cel…” tal com ens ho va ensenyar el mateix Jesús.

Finalment, també m’encomano a la pregària constant de les monges-germanes Carmelites de clausura de Vilafranca que durant tants anys han fet possible la publicació d’aquest Full parroquial. D’elles m’acomiado amb un sentit “Adéu-siau”. Que el Senyor us beneeixi a tots. Santa Maria de Sarroca, pregueu per nosaltres. Amén.

Mossèn Magí