La Unió Esportiva Martinenca estrena camp de futbol de primera

Amb aquest camp ja tenim cinc camps d’aquestes característiques al Penedès. No hem volgut deixar passar l’oportunitat de preguntar al seu president, en Xavier Monterrubio, algunes qüestions més sobre aquest projecte fet realitat.

El Martinet.- Aquest camp no ha sortit del no-res. Qui ha portat la iniciativa d’això?
Xavier Monterrubio.- Va sortir de la mateixa Martinenca farà uns dos o dos anys i mig. Va ser parlat en aquella època amb el Ramon Carbó i el Pere Tort, però va ser arran del fet que va guanyar en Jordi Roche, president de la Federació Catalana de Futbol, que van sortir ajudes, i és quan es va optar per un camp de gespa.

E.M.- Tenim entès que el camp es va fer per compactació de sorres en lloc d’asfalt. És que té més avantatges?

X.M.- Sense cap mena de dubte. Haver-ho fet així dóna una millora important al drenatge del camp. Amb això s’eviten clots d’aigua a la superfície de joc. No és, però, aquest l’únic avantatge. L’utilitzem per recollir l’aigua de la pluja en un dipòsit perquè pugui ser utilitzada per l’ADF o per a qualsevol altre ús. Un camp d’aquestes característiques es rega molt poc per dues raons: la primera és que és gespa artificial que no necessita gaire aigua, i la segona, comparant amb el camp d’asfalt, és que sempre està a quatre o cinc graus de temperatura per sota, el que implica que la gespa s’escalfa menys i, per tant, s’ha de regar menys sovint per refredar.

E.M.- I en el tema econòmic hi ha diferències?

X.M.- Doncs sí. La diferència són 50.000 euros, però al nostre favor.

E.M.- Per què millora el rendiment dels jugadors un camp d’aquestes característiques?

X.M.- Doncs mira, en trepitjar, notes que el terra no és dur sinó que és tou. Tothom sap que no és el mateix anar per un camí pavimentat que per una zona de moquetes. Les articulacions de les cames i els bessons no pateixen ni es carreguen tant, evitant així moltes lesions.

E.M.- Estem parlant de l’equip superior, però tenim entès que els equips inferiors no acaben de quallar a Sant Martí. Marxa la gent o no n’hi ha prou?

X.M.- Es pot atribuir al fet que no hi prou canalla. El tema de fuga a altres equips ha estat mínim. Fixa’t que si el problema fos de fuga de jugadors això afectaria la qualitat del conjunt i no en poder o no fer l’equip.

E.M.- S’apujarà la quota al soci amb tanta millora?

X.M.- No. Es mantindrà la quota del soci i s’apujarà l’any que ve segons pugi l’IPC i en el cas que l’equip pugi de categoria.

E.M.- Quants socis sou ara mateix?

X.M.- Ara mateix som 131 socis adults i 17 d’infantils.

E.M.- Creieu que aquestes millores atrauran més el públic?

X.M.- Pensem que sí, i de fet està augmentant progressivament el nombre de socis.

E.M.- Qui ha estat el promotor de l’obra?

X.M.- Hem estat nosaltres mateixos, la Unió Esportiva Martinenca.

E.M.- I com pot ser això?

X.M.- Doncs mira, molt senzill. El tema radica en el fet que el patrocinador de l’obra no pot donar les ajudes al mateix Ajuntament, en canvi, sí a una entitat. Tant el poble com la Martinenca, no hem volgut desaprofitar aquesta gran ocasió.

E.M.- Vols afegir alguna cosa més?

X.M.- Doncs sí: Desitjo que la gent de Sant Martí gaudeixi d’aquestes instal·lacions i demano disculpes de si algú es pot sentir molest amb la Unió Esportiva Martinenca. Vull agrair finalment el recolzament dels martinencs, martinenques i de tots els que van participar a la celebració inaugural.

               
Josep Anton Gabarron